El cultiu de la vinya té una llarga tradició a la nostra cultura. El blat, l’olivera i la vinya són els cultius més antics de la civilització mediterrània. Aquests cultius obliguen a construir i administrar un hàbitat estable, establir sistemes de relació i convivència, formes de comerç, i en definitiva, assentar les bases de l’actual civilització.
La històrica obtenció del vi i de la vinya s’origina en el període del neolític, al Pròxim Orient i a Mesopotàmica, d’aquí passarà a Egipte. Des de la quarta dinastia, 2.500 anys aC, es plantaven vinyes, més tard s’anirà expandint per tot el pròxim Orient, tot el mediterrani oriental, l’Àsia Menor i Grècia.
La història del vi és tan antiga com la de la humanitat. Escrits de Babilònia i de l'Antic Egipte ja fan referència al raïm. A l'Orient Mitjà i a la Xina ja s'elaborava vi 3.000 anys aC. Els fenicis van introduir l'activitat vitivinícola a les nostres terres al segle I aC, que va viure quatre segles d'esplendor durant la dominació romana.
El vi, a causa de les seves propietats euforitzants, adquirirà ràpidament caràcters màgics, religiosos i mèdics. Però la caiguda de l'Imperi Romà (segle V dC.), i la posterior invasió dels visigots i musulmans (segles VI, VII i VIII dC) va suposar un retrocés en el conreu de la vinya. La repoblació cristiana, que va començar al segle X, marca el punt de partida del ressorgiment de la vinya, especialment sota la influència dels ordres religiosos.
Portadors de vi(Font: Albert Prats). Font: LA VINYA AL MARESME
En les terres catalanes conquerides, els frares construïren importants monestirs com els de Sant Pere de Rodes, Escala Dei, Poboleda, Santes Creus, Santa Maria de Poblet... tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers. Moltes d'aquestes vinyes són l'origen de les actuals. De les rodalies dels monestirs, la vinya s'estengué per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l'any 1758, la principal font d'ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats en els mercats anglesos i les colònies d'ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes.
La històrica obtenció del vi i de la vinya s’origina en el període del neolític, al Pròxim Orient i a Mesopotàmica, d’aquí passarà a Egipte. Des de la quarta dinastia, 2.500 anys aC, es plantaven vinyes, més tard s’anirà expandint per tot el pròxim Orient, tot el mediterrani oriental, l’Àsia Menor i Grècia.
La història del vi és tan antiga com la de la humanitat. Escrits de Babilònia i de l'Antic Egipte ja fan referència al raïm. A l'Orient Mitjà i a la Xina ja s'elaborava vi 3.000 anys aC. Els fenicis van introduir l'activitat vitivinícola a les nostres terres al segle I aC, que va viure quatre segles d'esplendor durant la dominació romana.
El vi, a causa de les seves propietats euforitzants, adquirirà ràpidament caràcters màgics, religiosos i mèdics. Però la caiguda de l'Imperi Romà (segle V dC.), i la posterior invasió dels visigots i musulmans (segles VI, VII i VIII dC) va suposar un retrocés en el conreu de la vinya. La repoblació cristiana, que va començar al segle X, marca el punt de partida del ressorgiment de la vinya, especialment sota la influència dels ordres religiosos.
Portadors de vi(Font: Albert Prats). Font: LA VINYA AL MARESME
En les terres catalanes conquerides, els frares construïren importants monestirs com els de Sant Pere de Rodes, Escala Dei, Poboleda, Santes Creus, Santa Maria de Poblet... tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers. Moltes d'aquestes vinyes són l'origen de les actuals. De les rodalies dels monestirs, la vinya s'estengué per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l'any 1758, la principal font d'ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats en els mercats anglesos i les colònies d'ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada