Per molt que t’esperis de Clos Mogador, el cert és que, quan hi ets,
tot és encara millor, el celler, les vinyes, les persones (encantadora la Katja , la nostra “guia”) i
clar, els vins.
Clos Mogador és el concepte de Borgonya portat a casa nostra.
És la filosofia del terroir,
el nostre terrer, de la vinya, del Clos.
En el vi s’han d’expressar totes les característiques de la vinya on
es recull el raïm per elaborar-lo.
És aquest pensament de Borgonya on la marca, els noms, no tenen importància,
on el que realment importa és la vinya, que en definitiva és el que perdura,
els noms, les marques, fins i tot les persones, passen i a la llarga s’obliden,
no així el lloc, aquell indret precís, aquella vinya que heretaran generacions
futures i que quedarà per sempre.
I us asseguro que la vinya de Clos Mogador no s’oblida.
Des de dalt, la vista és fantàstica, hi és tot, Gratallops, el
Montsant, l’Ermita de la Consolació …i
uns ceps de més de 80 anys, testimonis en el passat de la decadència del
Priorat i ara d’aquest renaixament extraordinari, que de mans de persones com
en René Barbier han fet d’aquesta terra una de les millors zones vinícoles del
món.
El celler és senzill, tradicional, res d’ostentoses sales, res de
modernitats exagerades.
D’entrada una funcional sala per la tria (gra a gra) del raïm i per la
posterior fermentació, que com a Château Petrus (on en René es va formar), es
fa en dipòsits de ciment i de roure (res d’acer inoxidable).
Una curiosa premsa pel raïm, més semblant a la d’un trull d’oli, tot
manual, per tant més feina, però també més precisió.
El que enamora de veritat és la sala de criança, amb una olor
fantàstica a bona fusta (ebenisteria) i a vi molt viu.
L’esllevissament accidental al construïr-la, ens mostra, en pendent,
les “miraculoses” llicorelles del Priorat, una llum tènua acentúa aquest indret
sorprenent, màgic, fantàstic.
I més si pensem que allà hi dorm, dins d’aquelles bótes, un dels
millors vins, no només del nostre país, sinó del món sencer.
El vi expressa aquest pensament d’en René, aquesta idea de terra, de
vinya, de persones.
És el Priorat elegant, una fruita generosa molt ben vestida per un
trajo que no és d’Armani sinó d’aquells que es fan amb els millors roures dels
boscos francesos d’Allier i Tronçais.
Hi trobem els minerals, la fruita madura, el cacau, les espècies.
Potència i elegància (tot en el seu punt just), el taní madur però ferm,
marcant l’estructura (columna vertebral que farà que el vi aguanti i millori
durant anys).
Entra ampli, però també dret, directe, i ens deixa aquell llarg final
per contradir una mica alló de què el que és bo dura poc.
Un altre dia parlarem dels fabulosos Manyetes i Nelin que també vam
tastar i que mereixen un punt i apart.
Al final de la visita arriba “l’amo”.
En René, que coneixem de fa anys, tot simpatia, la d’un bon vigneron que aprecia als qui estimem
també la terra i el què de bo se'n pot treure, ens saluda i ens convida a
tornar-hi quan vulguem.
I tant si tornarem!
A més vam fer dos bons amics, de La Garriga , en Josep “Epi” i la seva senyora, la Neus (ens veiem en propers
tastos parella!).
Un petó a la Katja
i una darrera mirada al bonic rètol de l’entrada.
CLOS MOGADOR
Després cap a dinar, magníficament, per cert, al Quinoa de Falset, en
Matias és un gran xef!
A la tarda ens espera en Joan Asens (quin altre “paio”!), del celler
Orto Vins, però d’això ja en parlarem en una altra ocasió.
Una tarda preciosa i
una posta espectacular ens conviden a recordar aquells versos d’en Salvador
Estrem i Fa, extrets del seu llibre El Crist de la Solitud , hi són del tot
avinents:
Cada dia diferents, cada dia renovades.
Color de terra i de foc, de vi bullent que
s’escampa
D’entre núvols esquinçats que es desfan a
banda i banda
Com dogues fetes estelles d’una gran bóta
esventrada.
Bona salut i bon vi
Jordi
Ermita de la Consolació |
Vinyes velles i Gratallops |
Vinya Clos Mogador |
Vinya Clos Mogador |
Garnatxes centenàries |
Sala de fermentació |
Premsa |
Sala de criança |
Sala de criança |
Foudre de fermentació |
Copes de tast |
Manyetes - Mogador - Nelín |
Tarda esplèndida al Priorat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada