Què tal amics del
vi!
El cap de setmana
del 18 i 19 de maig es va celebrar a Sant Martí d’Empúries la mostra Les Arrels
del Vi amb més de vint cellers de la D.O.
Empordàla Catalunya Nord
No cal dir-vos que
el lloc on s’ubica la mostra és magnífic, davant mateix de la deliciosa
església estil gòtic-tardà (començament del 1.500) de Sant Martí i a mitja
passa d’aquest mar incomparable de l’Alt Empordà.
No hi ha millor
lloc on expressar aquestes arrels del vi, amb les runes d’Empúries a tocar i
sabent que van ser grecs i romans qui van portar el cultiu de la vinya al
nostre país.
La mostra es
referma any rere any amb més cellers i més “tastadors” encuriosits per l’acens
en qualitat d’aquests vins del nord de Catalunya.
Terrenys molt
pobres, uns granítics, d’altres sorrencs, d’altres pissarrosos, amb una base de
varietats de raïm molt nostres, garnatxa blanca i roja, macabeu, moscatell,
samsó blanc i negre, garnatxa negra a més de les varietats franceses com
cabernet sauvignon, sirà, merlot, o cabernet franc, si a tot això i afegim un
clima idoni i sobretot la professionalitat i l’estima dels elaboradors
d’aquesta terra no en pot sortir altre cosa que uns magnífics vins.
Començàrem pel
celler Vinyes d’Olivardots, on una parella jove i encantadora i amb tots els
coneixements dels seus vins, la
Carlota i el Jordi, ens van tenir totes les atencions mentre
començàvem per tastar el Blanc de Gresa (garnatxa blanca, garnatxa roja i samsó
blanc) que prové de vinyes d’entre 80 i 110 anys on fruita i estructura
defineixen un gran vi.
Vam seguir amb els
Vd’O Samsó, l’un de vinyes sobre terrenys sorrencs i l’altre sobre terrenys de
pissarres (llicorelles). Ben diferents però tots dos amb una gran qualitat.
El Gresa negre és
un dels meus preferits, amb una fruita madura exhuberant i molt ben vestida per
un roure molt cremós.
El següent celler a
tastar els seus vins va ser Vinyes dels Aspres.
El celler de
Cantallops ja porta uns anys amb els seus vins entre els millors de la D.O ., fruit de l’excel·lent
treball de David Molas al capdavant del projecte. Personalment sóc un “fan” del
seu Blanc dels Aspres, i val la pena tenir sempre alguna ampolla al nostre
celler particular del seu Negre dels Aspres i del vaixell insígnia de la casa,
el S’Alou. Grandíssima qualitat.
Ben aprop, és la
avantatge de les Fires de Vi, i per tastar, teníem el celler Arché Pagès,
Bonfill n’és el propietari i Bonfill (entre d’altres) se’n diu el vi, potent,
equilibrat, roure i fruita, estructurat. Molt bona feina.
Els Mas Vida, un
celler jove a tenir molt en compte.
Un gat vell amb
projecte nou, parlem de Jordi Oliver Conti que ara va al seu aire amb els Vins
JOC, negre i blanc, però també amb projectes a Rueda (verdejo) i Valdeorras
(godello) i aviat amb un vi a la
Ribera del Duero. Gran professional, ho reflecteix en tots
els seus vins.
Anem tastant vins i
arribem a La Vinyeta ,
ens interessem pels Microvins, el blanc de samsó blanc i el negre de samsó
negre. Saborosos, llaminers, molt agradables.
Passem de l’Alt al
Baix Empordà i ens arribem a Calonge, al famosíssim Clos d’Agon, un projecte on
hi ha un dels mags del vi com és Peter Sisseck (el de Pingus a la Ribera del Duero).
El simpatiquíssim
Miguel Coronado, enòleg de la casa, ens va donar detallades explicacions de com
es treballa a Clos d’Agon.
Tastem primer
l’Amic blanc, de garnatxa blanca, fresc i expressiu i després l’Amic negre, un
cupatge de garnatxa, cabernet sauvignon, merlot i sirà, on sobresurt la fruita
madura, els balsàmics i les espècies.
I després els grans
de la casa, amb D.O. Catalunya.
Clos d’Agon blanc,
de viognier, roussanne i marsanne, tot fruita, flors, cítrics i espècies i el
Clos d’Agon negre de cabernet franc, sirà, merlot, petit verdot i cabernet
sauvignon, varietats molt franceses per un vi que se’ns presenta del tot
mediterrani, fruita confitada, roure cremós, xocolata. Molta estructura i
potents tanins madurs.
Amb el Miguel
quedem per algun tast amb amics i per obrir unes quantes ampolles de les
“intocables” (pel preu) i és què entre tots (aplegant unes quantes “butxaques”)
“we can”.
Per acabar és obligació tastar una d’aquestes
joies que es fan a l’Empordà, una granatxa dolça, i triem la del celler de
Capmany, Marià Pagès.
Tastem la seva
garnatxa reserva, una al·legoria a les magnífiques garnatxes empordaneses i al
vi dolç natural ( un descobriment ben nostre, del metge Arnau de Vilanova cap
allà el segle XIII) del món sencer.
Una magnífica
mostra dels vins de l’Empordà que val la pena tenir en compte.
Acabem el dia amb
un bon dinar al Molí de l’Escala, restaurant ubicat en una masia que havia
estat molí fariner.
Un ambient molt
agradable, molt bon personal i una magnífica cuina, com l’arròs sucarrat amb
gambes de Palamós (clar!) i el seu brou, i el xai amb parmentier de ceps qur
eren per llepar-s’hi els dits.
Un gran final de
festa compartit amb dos bons amics l’Anna i el Francisco.
I ara a esperar la
Reus Viula
Cambra de Reus, és a dir, Priorat, Montsant, Tarragona, Conca
de Barberà i Terra Alta.
En voleu més?
A Reus serem!
A reveure
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada