MOSTRA DE VINS I CAVES DE  CATALUNYA

Què tal amics, un parèntesi obligat per l’assistència  a Mostres, Fires, tastos, Festes de la Verema i altres actes dedicats al plàcid nèctar del vi.

Comencem per la Mostra de Vins i Caves de Catalunya que es celebra com cada any per la Mercè a Barcelona, concretament, i ja és el segón any de tan magnífica ubicació, a tocar de l’Arc del Triomf, al Passeig Lluís Companys.

Més de 50 cellers, i a valorar l’augment en quantitat i qualitat.

A destacar, dos dels cellers de l’agrupació Terres de Garnatxes, concretament, Edetària (Terra Alta) i Vinyes Doménech (Montsant).

El blanc Edetària és fabulós, la quintaessència d’una gran garnatxa blanca, però també són magnífics els seus dos negres, Edetana i Edetària negre i l’Edetana blanc, un gran treball.

No descobrirem ara els vins de Vinyes Doménech, a un nivell d’excel.lència, però deixeu-me en l’èxtasi del seu Teixar, si teniu l’ocasió de tastar-lo (en cas de no trobar-lo m’ho dieu, jo sabré on buscar) decobrireu un dels millors vins que es poden tastar. Minerals, fruita madura, espècies, roure cremós, tanins madurs, ampli, una estructura i el.legància absolutes, un vi de somni. I si teniu paciència i el deixeu a bon lloc un parell o tres anys, que maduri, ja teniu la glòria dins una ampolla.

Altres a destacar, magnífics els Emendis (Penedès), versions en blanc i en negre, agradables, molt ben acabats, fruita i bon fer dins l’ampolla, és clar que la nostra bona amiga Anna sap molt be el què es fa.

Bons amics retrobats del món del cava, boníssim el rosat de Vallformosa, també els seus vins blancs, el Masia Freyé nombrosament premiat una i altra vegada, i a un preu molt competitiu, a més en Xavi Doménech, sap vendre com ningú el seu producte, encara que essent tan bo, no és difícil.

Bon amic en Toni de la Rosa, fill de la gran dama del cava com és l’ Ernestina Torelló, mèrit d’aquesta casa són tots els caves que produeixen, personalment soc un enamorat del 225 (referència a la cabuda de les bótes on fermenta part del vi base per elaborar el cava), herbes seques, fruits secs i flor entre marcida i seca, però amb tota la vida de la bombolla fina, l’acidesa perfecta, l’equilibri. Fantàstic.

Passem per Clos Pons (Costers del Segre), criden l’atenció el magnífic disseny de les ampolles, sobretot els Magnums, però ens quedem amb el de dins, un sorprenent blanc Sisquella de garnatxa blanca, albarinyo i muscat d’Alexandria, el seu negre Alges d’ull de llebre, garnatxa i sirà i el Roc Nu, elaborat amb ull de llebre, garnatxa i cabernet sauvignon. Moltíssima fruita i molt ben elaborats, un projecte nou amb molt de futur. Imprescindibles. Difícils de trobar, ja hem quedat amb la Laia, dissabte 9 de novembre hi farem aturada, al celler que tenen a l’Albagès, per quedar-nos unes ampolles.

Passem pel Priorat, és a dir per l’aparador (això d’estand fa molt americà) de l’Olívia, vaja, per Marco Abella, i per Porrera.

Mas Mallola, que agradable que és aquest vi, espècies dolces, torrats, cacau, balsàmics. I el gran Clos Abella, tot fruita madura, herbes de muntanya, tabac, cacau, roure cremós, gran equilibri i estructura, molt futur, molta elegància. Un vi magnífic. Una tasca magnífica.

Una Mostra que cada cop veig més interessant, sobretot per la tasca de difussió, només hem de pensar en Barcelona, pel setembre i amb bon temps l’enorme quantitat de turistes que s’hi passegen i pensant que molts venen de països on s’elaboren grans vins, ens vam trobar amb argentins i xilens, amb alemanys, italians, francesos, nordamericans, etc.

Segur que molts d’aquests ja coneixen més be els nostres vins que molts dels nostres compatriotes, que a taula només hi posen Rioja i Ribera.

Fins l’ any que ve.